El Pedraforca és una muntanya molt reconeguda a tota Catalunya, fins al punt que ha esdevingut un emblema del país. El que no és tan conegut és que pels volts dels anys ‘80 a la falda del Pedraforca s’hi desenvolupen explotacions mineres de carbó a cel obert que deixaven molt malmès el sòl de l’entorn. Ara a dures penes es poden observar entre el bosc algunes cicatrius d'aquells danys i l’encarregat d’aconseguir-ho va ser un jove Josep Maria Alcañiz, juntament amb Oriol Ortiz i altres companys. L'investigador del CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va rebre l’encàrrec de recuperar la salut del terra que donava vida al Pedraforca i així, aplicant-hi fems per tornar a tenir un sòl fèrtil, va néixer una línia de restauració de sòls pionera en tot l’Estat i un grup de recerca que encara perdura i excel·leix a casa nostra.
L’èxit d’aquella primera col·laboració ha estat el tronc central d’una prolífica col·laboració entre el CREAF i l’administració de la Generalitat de Catalunya durant més de 30 anys per recuperar molts hàbitats amb els sòls degradats intensament, ja sigui pel pas d’un incendi, per la incidència d’activitats extractives o per la contaminació del sòl. En especial, s’han desenvolupat diversos protocols per a l'Agència de Residus de Catalunya, la Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA), l’Agència Catalana de l’Aigua i la Direcció General d’Infraestructures de de Mobilitat, entre d’altres. Aquests protocols s’han anat aplicant al llarg del temps i l’impacte és palpable: molts sòls han vist millorada la seva biodiversitat, el seu contingut hídric i la seva capacitat de capturar carboni gràcies a la seva aplicació.
La col·laboració amb aquest grup de recerca ha estat clau per impulsar pràctiques de restauració més sostenibles en activitats mineres, que han influït tant la indústria com les polítiques públiques i han aconseguit revitalitzar sòls i ecosistemes degradats.
Xavier Carbonell
“La col·laboració amb aquest grup de recerca ha estat clau per impulsar pràctiques de restauració més sostenibles en activitats mineres, que han influït tant la indústria com les polítiques públiques i han aconseguit revitalitzar sòls i ecosistemes degradats. El protocols que el CREAF ha desenvolupat s’han aplicat extensament, ens han permès fer un seguiment objectiu i detectar millores ambientals importants, així com millorar de manera notable l’eficiència i precisió de la nostra tasca inspectora”, destaca Xavier Carbonell, que des de 2006 fins el febrer de 2025 ha estat el cap del Servei d'Informació, Inspecció i Control Ambiental d'Activitats de la DGQA, unitat responsable de l'avaluació ambiental, seguiment i restauració de les activitats extractives.
Per aconseguir aquesta fita, cal destacar la recerca que s’ha fet des dels anys 90 al CREAF per descobrir com es poden reutilitzar els residus orgànics i minerals que generem als municipis i ciutats amb aquesta missió de recuperar la salut d’un sòl. Els fems que es van fer servir al Pedraforca eren només el primer pas del que ara es coneixen com esmenes orgàniques, que són “sobrants” orgànics dels residus municipals, de granges, fangs de depuradora o similars que encara conserven propietats interessants per aplicar en determinats sòls malmesos i donar-li fertilitat.
Fa anys que estudiem com l’aplicació d’esmenes orgàniques millora la salut del sòl, i observem que té molts beneficis. Entre d’altres ajuda a retenir més carboni, augmentar la fertilitat i biodiversitat del sòl, o prevenir l’erosió
Així, els nostres experts, que ara estan liderats per Vicenç Carabassa i Xavier Domene rere l’estela d’Alcañiz, dissenyen com ha de ser el sòl “nou” després de la recuperació i quines esmenes orgàniques s’hi han d’aplicar. Són els coneguts com “sòls a la carta” o tecnosols i permeten reduir els costos de restauració entre un 20 % i un 50%. Pura bioeconomia circular. Una evidència d’aquest èxit és que la FAO ha integrat en les seves guies de bones pràctiques aquests protocols i que, atenció, s’han reutilitzat més de 70.000 tones de residus fins al moment.
“Fa anys que estudiem com l’aplicació d’esmenes orgàniques millora la salut del sòl, i observem que té molts beneficis. Entre d’altres ajuda a retenir més carboni, augmentar la fertilitat i biodiversitat del sòl, o prevenir l’erosió”, explica Carabassa.
D’entre els protocols que estan sent utilitzats avui en dia, un dels més coneguts és el RESTOCAT, desenvolupat amb la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, que explica com avaluar les mesures de restauració en mines i el seu estat ecològic. Fins al moment, ha permès monitorar més de 800 mines abandonades i establir quines zones són prioritàries per a la seva restauració i recuperació de l’ecosistema un cop es decideix tancar les explotacions. Actualment, s’hi ha inclòs un protocol d’ús de drons per poder seguir també les mines que encara estan actives i que s’ha aplicat sobre el 10% de les mines actives de Catalunya. Aquesta activitat i aliança també ha permès una implicació important del Grup en el Gremi d’Àrids de Catalunya i que el CREAF siguem un membre institucional de la reconeguda ‘Red española de restauración de minas y canteras’.
Un tècnic examina la qualitat del sòl com a part d’un projecte de restauració ecològica. Imatge Galdric Mossoll
A més de l’impacte pràctic vehiculat a través de protocols, manuals i plans de seguiment, també hem tingut una presència important en les legislacions del país. A partir de la restauració de les mines del Pedraforca va néixer la llei de restauració catalana al 81, que va ser pionera gairebé a nivell europeu i va donar al CREAF una reputació molt potent. I encara ha seguit l’estela. Gràcies a dècades de recerca aplicada, el CREAF ha contribuït a reinterpretar i aplicar aquesta llei amb una mirada ecològica i sostenible. Això ha permès que la restauració deixi de ser només una obligació tècnica per esdevenir una oportunitat de recuperar funcions ecològiques clau, com la retenció d’aigua, el segrest de carboni o la recuperació d’hàbitats i la seva biodiversitat.
