Ciència i acció política s’alien per innovar en biodiversitat

El compromís de més de 50 veus globals expertes en biodiversitat ha articulat la primera edició dels ‘Diálogos Mutis de Biodiversidad’ de 2025 celebrats a inici de juny, un esdeveniment concebut per promoure el debat i l’intercanvi entre veus científiques, especialistes en gestió, representants d'institucions públiques i privades, integrants de comunitats indígenes i organitzacions filantròpiques i no governamentals. El fil conductor de la sessió és tan estimulant com ambiciós: compartir accions per protegir la biodiversitat, mobilitzar nous acords financers i tecnològics per conservar ecosistemes, així com treballar col·laborativament amb comunitats locals. 

El CREAF hi participa activament amb la intervenció d’Alícia Pérez-Porro –responsable d’Interacció política i relacions institucionals–, com a ponent d’aquesta reunió convocada per CAF-Banc d’Amèrica Llatina i el Carib i el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic. “Apropar la ciència a les polítiques públiques requereix persones de perfil híbrid i sobretot professionalitzades, capaces de parlar l’idioma de la ciència i el de l’acció política i que es dediquin a ser agents del coneixement”, ha reclamat Pérez-Porro. 

Així mateix, Alicia Pérez-Porro ha insistit en que la ciència no és l’única disciplina que ha d’informar les polítiques públiques: “hem de ser conscients dels límits de la informació científica. Si ens centrem en biodiversitat, per exemple, cal tenir present la seva governança multi nivell i la transcendència dels governs sub nacionals”. Fent referència a l’escalfament global, ha recordat que les ciutats fan funcions de refugis climàtics, la qual cosa obre la porta a un assessorament local que requereix igualment professionals de recorregut híbrid.

Algunes de les veus que s’han sentit a la sessió són, entre d’altres, la del biòleg Mauricio Diazgranados –el primer llatinoamericà en dirigir el New York Botanical Garden–, que ha demanat que la ciència sigui “pertinent, accessible i aplicable” i ha enumerat algunes vies per garantir la seva inserció a les polítiques públiques, com ara el monitoratge, la retroalimentació adaptativa, la creació de consells assessors científics als governs locals, la concreció d’observatoris de biodiversitat i canvi climàtic amb participació intersectorial i les xarxes que cooperen a escala transfronterera, entre d’altres.

Gunna Chaparro, líder de la Comunitat Arhuaca de Colòmbia, ha explicat l’experiència directa de l’àrea geogràfica de la Sierra Nevada de Santa Marta, amb una agricultura orientada a la subsistència. En un altre registre, la presidenta de l’Acadèmia Mexicana de Ciències, Dalila Aldana, ha reclamat “una ciència adreçada a la presa de decisions, a la ciutadania i a construir solucions no només immediates, barates i populars amb efecte sobre el vot”.

La rectora de la Universidad EAN, la biòloga colombiana transgènere Brigitte Baptiste, a parlat del concepte de transecologia, que vincula ecologia, disidència i diversitat. Amb una mirada que interpel·la els límits tradicionals de la ciència, Brigitte Baptiste proposa noves maneres de concebre la relació entre la natura i la cultura i subratlla la urgència de repensar els marcs de coneixement i d'acció davant de la crisi climàtica.
 

Promoure una cultura científica innovadora i evolucionar a un model col·laboratiu per co-dissenyar polítiques i identificar solucions són altres accions que s’han compartit. Per exemple, la gerent de CAF-Banc d’Amèrica Llatina i el Carib, Alicia Montalvo, ha anomenat el treball interdisciplinar, la legitimitat social, la comunicació com a tasca essencial contra la desinformació, l’acció supra naconal i els sistemes integrats d’informacó accessible i creïble. “Hem de treballar per a un bé públic com és la biodiversitat”, afirma Montalvo, “i calen instruments financers per a una major rendibilitat, calen dades, tecnologia i intel·ligència artificial per donar a la biodiversitat i a la natura tot el seu potencial”.

Entre les 50 veus especialitzades es troben representants de la Universitat West Indies de Mona de Jamaica, del Massachussets Institute of Technology, del PNUD Amèrica Llatina, del Club Internacional de Finançament per al Desenvolupament, de The Nature Conservancy, de la Fundación Patagonia Azul, la rectora de la Universidad EAN –la biòloga Brigitte Baptiste–, de la Fundación Charles Darwin, de  l’agència de cooperació espanyola AECID, dels governs de Brasil, Costa Rica, Mèxic, Perú, Uruguai i Xile, així com representants de mitjans de comunicació representatius de tot Amèrica Llatina i el Carib.

Amèrica Llatina i el Carib inclouen el 60% de la biodiversitat mundial i 6 dels països més biodiversos del planeta. A més, és la zona geogràfica on se celebrarà la propera COP30 de clima el novembre de 2025 a Brasil i que va acollir la COP16 de biodiversitat l’octubre de 2024 a Colòmbia. Seguint l'esperit integrador del botànic hispanoamericà José Celestino Mutis, els Diàlegs aspiren a enfortir la cooperació entre Amèrica Llatina, el Carib i Espanya mitjançant l’intercanvi i la col·laboració entre ciència, política i finançament, per fer front als desafiaments ecològics i climàtics actuals.

“El 50% del PIB mundial depèn directament de la natura”, apunta Sergio Díaz-Granados, president de la CAF, entitat bancària impulsora dels diàlegs juntament amb el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic. Per la seva banda, la ministra Sara Aagesen ha posat l’accent en què xx i ha recordat que "2024 és l'any més càlid des que hi ha registres. Arribem als 1,5 ° C, per tant, ja no parlem d'un risc futur, parlem del present".

El Real Jardín Botánico de Madrid ha acollit la trobada, com un autèntic museu viu al centre de la ciutat que permet endinsar-se en un espai verd amb més de 5.500 espècies vegetals.